Archivos nits: Enero 2008

Sóc un animal nocturn, la nit em desvetlla el dia m'enlluerna. De fet tinc son però no tinc ganes de pensar que demà m'he d'aixecar, i tenir lleganyes als ulls tot el dia.
Quins pensaments més absurds.

Però a vegades tot pot arribar a ser absurd.

Ei! no és cap post pessimista ni res d'això, què va! Simplement, que el surrealisme a vegades s'apodera de mi, de la meva vida del meu entorn.

Absurd elevat a la dècima potència.

Absurd lligat a les nostres vides, a les coses que fem, a les que deixem de fer.

RESUM: vaig a dormir.

mama
què?
tinc febre..
a veure.. no dona no en tens...
que sí.. mira el termòmetre marca 45
si tinguessis 45 graus de febre estaries morta...
no mama... noo
què tens?
res, estic malalta, no podré anar al cole...
vinga filla... a dormir...
vale mama... pro acotxa'm
sí filla sí...
bona nit
bona nit

a vegades, de cop i volta penso que no en sabré prou. parlo de tot en general, de la vida, del meu dia dia, de la convivència, d'estimar, de somriure , d'ensenyar. per què? segurament per culpa de l'autoestima, sempre igual ella em deixa, ara em ve a buscar ara em deixa... i em trobo, de cop i volta dins una mena de tobogan de sensacions. avui estic contenta, d'aquí unes hores dubto de tot. hi ha gent que diu que això és gairebé com una malaltia. no pot ser bo.. però bé, tampoc vull començar a pensar en termes apocalíptics... no sempre es pot ser forta, ni sempre pots ser la millor, o al revés....

m'agrada parlar amb certa gent perquè porta bon rollo, ja sé que queda així com.. estrany, però hi ha gent que no se sap com amb 4 paraules, de cop i volta m'ajuda... i em fa sentir millor i puc... tirar endavant.. sí, la necessitem la gent.. aquesta vull dir...

m'agrada que hi hagi gent així i sobretot, em sento afortunada per de tant en tant, trobar-me'ls pel camí... encara que només sigui de passada.