Novedades en la categoría nyonyis

tot està buit,
pots posar la música a tot drap
ningú es queixarà
i si ho fan... que ho facin...
la llibertat està a un pas
aviat no tindré ni responsabilitats
ni horaris
ni
ni

per fi podré avorrir-me

Sento com la primavera cada cop està més a prop. Avui veia els marges florits, aquelles flors que semblen inútils, que tan sols fan bonic. A mi m'omplen d'alegria, aquell petit tram que faig. Sí, semrpe trobo algun tractor, camió etc que és impossible d'adelantar fins que gairebé arribo a Palafrugell, però i què? la verdor m'inunda, el cel platejat de sol que entra i surt, la música del cotxe de fons... tot... tot m'omple i em fa sentir viva. Mig endormiscada, mig enamorada dels dies que passen, mig al mig de la primavera, que està a punt d'arribar. Qui pogués recolçar el cap en un bri d'herba suau i pogués contemplar aquest cel que s'escampa... tot el dia.

Arribo a l'escola, entro a la sala de professors, ara ja no em sento tímida, ara ja no em sento sola. Tinc un lloc, puc ser jo, ja no em fa por. M'he adaptat. M'ha costat, no em cansaré de dir-ho, però per fi! Ho he aconseguit... com aquell que es vesteix unes ales, primer no sap com volar, però tan sols cal voler, per poder.

VOLAR


Bon dia

mama
què?
tinc febre..
a veure.. no dona no en tens...
que sí.. mira el termòmetre marca 45
si tinguessis 45 graus de febre estaries morta...
no mama... noo
què tens?
res, estic malalta, no podré anar al cole...
vinga filla... a dormir...
vale mama... pro acotxa'm
sí filla sí...
bona nit
bona nit

Parlant de diferències, de si volem destacar o no ser com la massa, aquella massa que sempre se'n parla i a vegades no saps ben bé el què vol dir, el què significa... i aleshores intentes ser diferent. Comportar-te diferent, fer coses diferents. I en el fons per què? la resposta simple és, per res. no serveix per res ser diferent, tan sols és una manera de superar els traumes o digues-li com vulguis de l'adolescència, i que crec, durant molts anys els portes a sobre.

Demà és el dia d'anar esperar els reis, aquells que porten coses a tota la gent. Vaig creure en els reis fins molt gran. Fins i tot quan ajudava a posar regals a l'habitació de'n Peter, i ajudava a "enganyar" a la meva germana, creia en ells. M'agradaria que la màgia realment existís, però, la màgia no existeix, o potser sí. Potser és màgia quan estàs al costat d'algú que t'agrada, i no em refereix a atracció, o potser sí, potser sempre és una mena d'atracció, encara que no sigui recíproca.  Sempre m'ha fet dubtar això. A vegades, em passa, estic al costat d'alguna persona i de cop em sento atreta, hormones, química el que sigui. M'agradaria parar-ho tot i gaudir d'aquella sensació, després, ai després! em menjo l'olla pensant si l'altre persona ha sentit el mateix. M'agradaria. M'agradaria pensat que quan m'atrau algú, l'altre persona també ho nota, o sigui que l'atrac (que lleig atrac... ).. Però mai m'he atrevit a preguntar, bé o potser sí però ara no ho recordo a més, crec que quedaria malament... no? Escolta tu sents alguna cosa? Potser acabem ves a saber on, i a vegades tampoc és aquesta la fi que voldria. No ho sé, la veritat. Però, aquest dubte a vegades em fa pensar... i molt.

Una cosa curiosa és que crec que mai m'ha atret ningú pel seu físic, o sigui, mai he perdut el cul per algun tiu o tia bona, o considertas tios/ties bones per la societat en general, A mi, em va més no sé, a mi m'atrauen mmm ais, ara reflexiono i quedarà estrany, però m'atrauen petits gestos i expressions, paraules, algun somriure... no sé, coses petites... ja ho sé que no sóc massa diferent de la gent eh, segur que molta gent li atrau aquestes coses. Però, a mi, em fa riure aquella gent que se sent atreta tan sols per un cos guapo...A veure, si veig un noi allò que dius guapo guapo, ja me'l miro i penso, caram... però... si el que diu no m'interessa... a mi no se'm desperta cap hormona d'aquelles químiques... no sé. La veritat? no sé què carai estic dient ni el perquè. Però si, a vegades m'ha arribat a preocupar, el que deia el principi, les atraccions no crec que siguin recíproques, o si? o alguna vegada si? jo què sé

Feia gairebé dos anys que no passava per una perruqueria. Imagina! de quan vivia a girona als pisos de montilivi! dos anys, que han passat rapidíssims. per què passen tan ràpids els anys?
La noia de la pelu em volia esquilar, m'estava a punt d'agafar un manyoc gran gran de cabells, però li he fet cara de... "si fas això.... mmmm te'n recordaràs de mi"... i al final només m'ha tallat les puntes i m'ha escalat la part de davant. M'ha quedat bastant  bé. de fet m'ha quedat molt igual al que ja tenia, que de fet era el que volia.

Mai havia tingut el cabell tan llarg com ara...

Avui anava per Palafrugell i m'he trobat molts alumnes meus, els hi fa il·lusió, suposo, veure que alguna vegada surto de l'escola. tenia alumnes que creien que vivía a l'escola. Tu vius a l'escola, oi? no... No? i on vius?

És curiós, per ells pensar que tinc vida fora d'allà deu ser... com quan jo anava a les monges i no les imaginava "viure"... ara que elles sí que vivien a l'escola. hehe...


Últimament escric... que no escric, vaig pensant i dic... que poc currat, són pensaments del dia vessats a la babalà. Aquest blog, com tot, té dies i dies hi ha que dies té.

Hi ha dies que ompliria pàgines i pàgines de paraules tan boniques que fan desmaiar... i d'altres que sóc tan prosaica, que marejo.

Per tant, bona nit.

Emma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mariaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!! Us trobaré a faltar per cap d'any!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MAMA PAPAPAPAMAMAMAAPAPAPAAPAMAAMAMAAPAAPA

aix

:)

Corl·lí

Nadal


La vida està formada per petites coses, petites coses que et fan veure que tot té un sentit, que tot està allà per alguna cosa. Passen els dies, passen els anys i jo em sento igual. Igual de petita, igual de juganera, igual d'imma sempre jo. No he canviat massa, tinc molts defectes, tota jo sóc un defecte, però si es tracte de regalar somriures i petons sempre he sigut la primera de la llista. Sé estimar, sé compartir i sobretot sé admirar el pas del temps i veure, que malgrat tot les coses van... bé.

Nadal no significa massa per mi, tan sols una data més que anuncia el pas del temps i que serveix per recordar que, sóc aquí i tu al meu costat, com sempre. Considero que sóc feliç, si és que existeix la felicitat o això :).

Doncs, res Bona Cagada de Tió a tots i totes, petites criatures de la nit i del dia que de tant en tant em llegiu i comparteixo les meves neures. Gràcies.

Us estimo. :)