Archivos nyonyis: Enero 2008

mama
què?
tinc febre..
a veure.. no dona no en tens...
que sí.. mira el termòmetre marca 45
si tinguessis 45 graus de febre estaries morta...
no mama... noo
què tens?
res, estic malalta, no podré anar al cole...
vinga filla... a dormir...
vale mama... pro acotxa'm
sí filla sí...
bona nit
bona nit

Parlant de diferències, de si volem destacar o no ser com la massa, aquella massa que sempre se'n parla i a vegades no saps ben bé el què vol dir, el què significa... i aleshores intentes ser diferent. Comportar-te diferent, fer coses diferents. I en el fons per què? la resposta simple és, per res. no serveix per res ser diferent, tan sols és una manera de superar els traumes o digues-li com vulguis de l'adolescència, i que crec, durant molts anys els portes a sobre.

Demà és el dia d'anar esperar els reis, aquells que porten coses a tota la gent. Vaig creure en els reis fins molt gran. Fins i tot quan ajudava a posar regals a l'habitació de'n Peter, i ajudava a "enganyar" a la meva germana, creia en ells. M'agradaria que la màgia realment existís, però, la màgia no existeix, o potser sí. Potser és màgia quan estàs al costat d'algú que t'agrada, i no em refereix a atracció, o potser sí, potser sempre és una mena d'atracció, encara que no sigui recíproca.  Sempre m'ha fet dubtar això. A vegades, em passa, estic al costat d'alguna persona i de cop em sento atreta, hormones, química el que sigui. M'agradaria parar-ho tot i gaudir d'aquella sensació, després, ai després! em menjo l'olla pensant si l'altre persona ha sentit el mateix. M'agradaria. M'agradaria pensat que quan m'atrau algú, l'altre persona també ho nota, o sigui que l'atrac (que lleig atrac... ).. Però mai m'he atrevit a preguntar, bé o potser sí però ara no ho recordo a més, crec que quedaria malament... no? Escolta tu sents alguna cosa? Potser acabem ves a saber on, i a vegades tampoc és aquesta la fi que voldria. No ho sé, la veritat. Però, aquest dubte a vegades em fa pensar... i molt.

Una cosa curiosa és que crec que mai m'ha atret ningú pel seu físic, o sigui, mai he perdut el cul per algun tiu o tia bona, o considertas tios/ties bones per la societat en general, A mi, em va més no sé, a mi m'atrauen mmm ais, ara reflexiono i quedarà estrany, però m'atrauen petits gestos i expressions, paraules, algun somriure... no sé, coses petites... ja ho sé que no sóc massa diferent de la gent eh, segur que molta gent li atrau aquestes coses. Però, a mi, em fa riure aquella gent que se sent atreta tan sols per un cos guapo...A veure, si veig un noi allò que dius guapo guapo, ja me'l miro i penso, caram... però... si el que diu no m'interessa... a mi no se'm desperta cap hormona d'aquelles químiques... no sé. La veritat? no sé què carai estic dient ni el perquè. Però si, a vegades m'ha arribat a preocupar, el que deia el principi, les atraccions no crec que siguin recíproques, o si? o alguna vegada si? jo què sé