Archivos nyonyis: Febrero 2008

Sento com la primavera cada cop està més a prop. Avui veia els marges florits, aquelles flors que semblen inútils, que tan sols fan bonic. A mi m'omplen d'alegria, aquell petit tram que faig. Sí, semrpe trobo algun tractor, camió etc que és impossible d'adelantar fins que gairebé arribo a Palafrugell, però i què? la verdor m'inunda, el cel platejat de sol que entra i surt, la música del cotxe de fons... tot... tot m'omple i em fa sentir viva. Mig endormiscada, mig enamorada dels dies que passen, mig al mig de la primavera, que està a punt d'arribar. Qui pogués recolçar el cap en un bri d'herba suau i pogués contemplar aquest cel que s'escampa... tot el dia.

Arribo a l'escola, entro a la sala de professors, ara ja no em sento tímida, ara ja no em sento sola. Tinc un lloc, puc ser jo, ja no em fa por. M'he adaptat. M'ha costat, no em cansaré de dir-ho, però per fi! Ho he aconseguit... com aquell que es vesteix unes ales, primer no sap com volar, però tan sols cal voler, per poder.

VOLAR


Bon dia