Novedades en la categoría pseudopoema

els núvols anuncien
tempestes a cabasssos
els núvols ens porten
humitat
gotes
pluja
per fi!!!

Baixo carrer avall, se m'omplen les sabates d'aigua
pujo carrer amunt, quedo xopa
gotes de pluja que regalimen pels cabells

ja plou
que bé

els arbres florits,
flors
flors flors
de colorsla tija
sóc com un pètal de rosa
lluent
rogenc
satinat
olorós
estimat

la primavera ens desespera
ara plou
ara sol
les buixes es pentinen

la primavera m'agrada
com m'agrada acariciar-te

la primavera desespera
quan no hi ets
quan no et sento

la primavera m'agrada
com m'agrades tu

tu
tu
tu

t'estimo tant tant
que em pitanré flors a les galtes
faré el pi
miraré els estels en una nit de núvols
(i els veuré)
comptaré els segons
i em semblaran rodonetes de colors

t'estimo tant que
que
no sé
jugaré amb la janis
i menjaré pètals de rosa

t'estimo tant
tant
que no se si és real
si és un somni
si estic desperta
o
si estic dormida


tan se val

t'estimo

gota de pluja que cau
gota de pluja que cau
galta avall
coll avall
dibuixa un cercle als mugrons
es passeja per la panxa
entra dins el melic
i allà
es perd

forma part de mi
sóc
una gota

una gota de pluja
petita
humida
necessària
oportuna


... però no sempre...

imgino aquelles mans
acariciant
anhelant

imagino un dia sense fi
una nit infinita
un matí inexistent

imagino que volo
imagino que sóc aquí
però sóc allà

imagino que no imagino
imagino que tot és real
imagino
i tot es fon

em sento dibuixada amb un retolador de CD
em sento
i de cop
no
hi sóc

invisible
invisible per mi
invisible pel món

si sapigués dir
si sapigués dir
tot el que sento
tot el que sóc
tot el que visc
tot
el tot

sense sentir-me
in
vi
si
ble

Una setmana que s'acaba
un divendres amb fills de la pluja
CRIDA!!!!
mans de colors, cels de primavera
flors gegants amb llampecs que il·luminen un paper

la primavera de Vivaldi de fons
tots corrents per buscar el verd
el blau
el rosa
el lila

l'energia continua
com aquella aigua que cau
com aquells núvils grisos
enteranyinen el cel
rajos de sol
pluja que s'acosta
vent que s'allunya
i jo
com sempre
xopa
humida...
vaig fent camí

els mesos passen
ràpids
avui plou
i duc la cara mullada
la pluja ens neteja
i jo noto com m'escolo amb ella
filla de la pluja
i dels llamps

no necessito res més
sols somiar
tancar els ulls
i creure que
tot
és ARA

el món està boig
els dies passen
i cada dia te n'adones més
boig
boig
vas cridant pels carrers
i ho sents
i t'ho sents dir a tu mateixa
boig boig
mai abans havia estat tan boig
el temps
el dia
la vida
el dia a dia
jo
tu
ell
tots
tots estem bojos

doncs?

vols fer bogeries amb mi?

fem-les


ARA

JA

NO PERDEM EL TEMPS


perquè aquest

passa

sol entre els estels
brillant amb llum pròpia
ell
que la pluja li regalimava esquena avall
ell que amb llum pròpia
semblava que res pogués tenir sentit
més enllà
més aquí

camins de fang trepitjo
els trepitjo
amb tu

 els dits se'm nuen
nuegen d'aquest anhel
la nuesa s'apodera

em despullo
sóc jo
no em fa por dir el meu nom
el crido
em sento

ell segueix el seu camí
pols de l'hera
estiu hivern primavera

on és la tardor quan l'esperes?

Sento com la primavera cada cop està més a prop. Avui veia els marges florits, aquelles flors que semblen inútils, que tan sols fan bonic. A mi m'omplen d'alegria, aquell petit tram que faig. Sí, semrpe trobo algun tractor, camió etc que és impossible d'adelantar fins que gairebé arribo a Palafrugell, però i què? la verdor m'inunda, el cel platejat de sol que entra i surt, la música del cotxe de fons... tot... tot m'omple i em fa sentir viva. Mig endormiscada, mig enamorada dels dies que passen, mig al mig de la primavera, que està a punt d'arribar. Qui pogués recolçar el cap en un bri d'herba suau i pogués contemplar aquest cel que s'escampa... tot el dia.

Arribo a l'escola, entro a la sala de professors, ara ja no em sento tímida, ara ja no em sento sola. Tinc un lloc, puc ser jo, ja no em fa por. M'he adaptat. M'ha costat, no em cansaré de dir-ho, però per fi! Ho he aconseguit... com aquell que es vesteix unes ales, primer no sap com volar, però tan sols cal voler, per poder.

VOLAR


Bon dia