Novedades en la categoría pseudopoema

se m'acluquen els ulls, la tardor avança, imparable...
els arbres es muden de roig i de groc
i aquella olor, d'estiu finit
de dies més curts i nits més llargues
de converses que es fan i desfan
i per fi
és
dimecres

tot està buit,
pots posar la música a tot drap
ningú es queixarà
i si ho fan... que ho facin...
la llibertat està a un pas
aviat no tindré ni responsabilitats
ni horaris
ni
ni

per fi podré avorrir-me

suor que cau esquena avall
dibuixa una imatge invisible
art conceptual sobre meu
ressegueixo el camí
tanco els ulls

un vent càlid acaricia la finestra
intenta entrar... i no pot
les orenetes fan la migdiada
el cel és blau
blau estúpid
insolent
incansable

el diumenge passa
l'estiu ja és aquí

la calor
com sempre

ja torna

els núvols anuncien
tempestes a cabasssos
els núvols ens porten
humitat
gotes
pluja
per fi!!!

Baixo carrer avall, se m'omplen les sabates d'aigua
pujo carrer amunt, quedo xopa
gotes de pluja que regalimen pels cabells

ja plou
que bé

els arbres florits,
flors
flors flors
de colorsla tija
sóc com un pètal de rosa
lluent
rogenc
satinat
olorós
estimat

la primavera ens desespera
ara plou
ara sol
les buixes es pentinen

la primavera m'agrada
com m'agrada acariciar-te

la primavera desespera
quan no hi ets
quan no et sento

la primavera m'agrada
com m'agrades tu

tu
tu
tu

t'estimo tant tant
que em pitanré flors a les galtes
faré el pi
miraré els estels en una nit de núvols
(i els veuré)
comptaré els segons
i em semblaran rodonetes de colors

t'estimo tant que
que
no sé
jugaré amb la janis
i menjaré pètals de rosa

t'estimo tant
tant
que no se si és real
si és un somni
si estic desperta
o
si estic dormida


tan se val

t'estimo

gota de pluja que cau
gota de pluja que cau
galta avall
coll avall
dibuixa un cercle als mugrons
es passeja per la panxa
entra dins el melic
i allà
es perd

forma part de mi
sóc
una gota

una gota de pluja
petita
humida
necessària
oportuna


... però no sempre...

imgino aquelles mans
acariciant
anhelant

imagino un dia sense fi
una nit infinita
un matí inexistent

imagino que volo
imagino que sóc aquí
però sóc allà

imagino que no imagino
imagino que tot és real
imagino
i tot es fon

em sento dibuixada amb un retolador de CD
em sento
i de cop
no
hi sóc

invisible
invisible per mi
invisible pel món

si sapigués dir
si sapigués dir
tot el que sento
tot el que sóc
tot el que visc
tot
el tot

sense sentir-me
in
vi
si
ble

Una setmana que s'acaba
un divendres amb fills de la pluja
CRIDA!!!!
mans de colors, cels de primavera
flors gegants amb llampecs que il·luminen un paper

la primavera de Vivaldi de fons
tots corrents per buscar el verd
el blau
el rosa
el lila

l'energia continua
com aquella aigua que cau
com aquells núvils grisos
enteranyinen el cel
rajos de sol
pluja que s'acosta
vent que s'allunya
i jo
com sempre
xopa
humida...
vaig fent camí

els mesos passen
ràpids
avui plou
i duc la cara mullada
la pluja ens neteja
i jo noto com m'escolo amb ella
filla de la pluja
i dels llamps

no necessito res més
sols somiar
tancar els ulls
i creure que
tot
és ARA