Archivos pseudopoema: Enero 2008

el carrer es fred
el vent marca el pas ràpid
la gent es refugia
s'abriga
s'abraça

fred
la fred em recorda
que encara som hivern
que l'hivern m'agrada
que a l'hivern sempre m'han passat coses bones

que els geners m'agraden
perquè són màgics
perquè a l'hivern ens regenerem
perquè

no ho sé

perquè
mmmm
i se m'acaben les paraules
per poder continuar

punt

la febre em fa veure deliris dirubimbis
em veig blanca com el paper
transparent
les cames em tremolen
el cor em batega
estic viva

encara no m'he recuperat
per uns segons
el cor
aquell que viu, sempre al costat esquerra
va bombejar tanta sang
creia, de cop, que queia
de caps

somriures, llàgrimes,
però sobretot
batecs

els sentiments, són com ales de papallona
semblen febles
però a vegades poden ser fortes
i volar
volar
volar
volar
poden ser de colors vius
i fer-te sentir
que tot pot tenir sentit

els sentiments ai!!
difícils de veure, reconèixer, de viure'ls

i jo, que m'embolcallo com un cuc de seda
lletja recoberta d'allò, que algun dia
serà suau
jo
que després de recobri-me
surto volant
com una papallona
d'ales de colors
forta
i
feble

a la vegada

em va mirar
de fit a fit
ulls de mel llavis de seda
i em va dir


res
no em va dir res
simplement
l'escuma del dia se'l va emportar
i jo caminava
sola
per carrer inconeguts
esperant
que demà
passés
la setmana

li va estrènyer la mà
fins que la sang regalimava
regalimava fins el terra i el terra
se l'empassava
no em deixis deia
no em deixis
i la sang brollava
i jo
ja no sabia què fer
i jo era sempre jo
però amb una mà que m'esclafava
i jo volia marxar
i el jo no em deixava
presoner va cridar
Salva'm!!!!
salva la meva ànima
de mi
mateixa

i la sang
s'escolava....

es
co
la
va