Archivos pseudopoema: Marzo 2008

el món està boig
els dies passen
i cada dia te n'adones més
boig
boig
vas cridant pels carrers
i ho sents
i t'ho sents dir a tu mateixa
boig boig
mai abans havia estat tan boig
el temps
el dia
la vida
el dia a dia
jo
tu
ell
tots
tots estem bojos

doncs?

vols fer bogeries amb mi?

fem-les


ARA

JA

NO PERDEM EL TEMPS


perquè aquest

passa

sol entre els estels
brillant amb llum pròpia
ell
que la pluja li regalimava esquena avall
ell que amb llum pròpia
semblava que res pogués tenir sentit
més enllà
més aquí

camins de fang trepitjo
els trepitjo
amb tu

 els dits se'm nuen
nuegen d'aquest anhel
la nuesa s'apodera

em despullo
sóc jo
no em fa por dir el meu nom
el crido
em sento

ell segueix el seu camí
pols de l'hera
estiu hivern primavera

on és la tardor quan l'esperes?