Archivos pseudopoema: Abril 2008

els arbres florits,
flors
flors flors
de colorsla tija
sóc com un pètal de rosa
lluent
rogenc
satinat
olorós
estimat

la primavera ens desespera
ara plou
ara sol
les buixes es pentinen

la primavera m'agrada
com m'agrada acariciar-te

la primavera desespera
quan no hi ets
quan no et sento

la primavera m'agrada
com m'agrades tu

tu
tu
tu

t'estimo tant tant
que em pitanré flors a les galtes
faré el pi
miraré els estels en una nit de núvols
(i els veuré)
comptaré els segons
i em semblaran rodonetes de colors

t'estimo tant que
que
no sé
jugaré amb la janis
i menjaré pètals de rosa

t'estimo tant
tant
que no se si és real
si és un somni
si estic desperta
o
si estic dormida


tan se val

t'estimo

gota de pluja que cau
gota de pluja que cau
galta avall
coll avall
dibuixa un cercle als mugrons
es passeja per la panxa
entra dins el melic
i allà
es perd

forma part de mi
sóc
una gota

una gota de pluja
petita
humida
necessària
oportuna


... però no sempre...

imgino aquelles mans
acariciant
anhelant

imagino un dia sense fi
una nit infinita
un matí inexistent

imagino que volo
imagino que sóc aquí
però sóc allà

imagino que no imagino
imagino que tot és real
imagino
i tot es fon

em sento dibuixada amb un retolador de CD
em sento
i de cop
no
hi sóc

invisible
invisible per mi
invisible pel món

si sapigués dir
si sapigués dir
tot el que sento
tot el que sóc
tot el que visc
tot
el tot

sense sentir-me
in
vi
si
ble

Una setmana que s'acaba
un divendres amb fills de la pluja
CRIDA!!!!
mans de colors, cels de primavera
flors gegants amb llampecs que il·luminen un paper

la primavera de Vivaldi de fons
tots corrents per buscar el verd
el blau
el rosa
el lila

l'energia continua
com aquella aigua que cau
com aquells núvils grisos
enteranyinen el cel
rajos de sol
pluja que s'acosta
vent que s'allunya
i jo
com sempre
xopa
humida...
vaig fent camí

els mesos passen
ràpids
avui plou
i duc la cara mullada
la pluja ens neteja
i jo noto com m'escolo amb ella
filla de la pluja
i dels llamps

no necessito res més
sols somiar
tancar els ulls
i creure que
tot
és ARA