Novedades en la categoría tot parlant del temps

els dies van passant, mires per la finestra i ja veus flors a tot voltant. Els dies van passant ràpidament, Sí, sempre el blog jo i el pas del temps. Perquè el blog és una reflex de que aquest, el temps, passa. I últimament no escric massa. No és que no em passin coses, que va... simplement que aquella mena d'angoixa d'escriure, aquells pensament revoltats que em passaven amunt i avall que em feien seure davant del portàtil per avocar tot el que m'havia passat, sentit vist.. ara ja no hi és, No sé perquè, com la fi d'un enamorament? com la fi de una novetat? fruit del cansament? La veritat, no en tinc ni idea :)

La primavera, en el fons, m'agrada. Ella i les seves flors i olors. Estic contenta, fins i tot crec que sóc feliç.

Com sempre.

El pas del temps :)

bona tarda!



| | Comentaris (1) | TrackBacks (0)
de bon matí i són les 12, em desperta el telèfon, xerra que xerres. quedem, tal dia tal hora. no apunto res, me n'oblidaré? seré capaç de recordar-ho. ves a saber, però em fa mandra agafar paper i llapis.
en fer fa estona que ha marxat, un cafè, vaig a fer un volt, i jo ronca que ronca els coixins no se' m desenganxen de la barbeta on hi regalima xuliva.

finalment obro els ulls i m'enlluerno. el dia s'aixeca brillant, semblant a un dia de primavera perdut al mes de desembre. no fa fred, vaig amb sostenidors a l'espera de posar-me alguna samarreta. Els sostenidors són roses, m'agraden.

començo a tenir fred, ja és hora que m'abrigui, obri la porta del carrer i vagi a fer una volta.

Molta gent ha aprofitat el pont, jo més. un dia descansant i dormint, un altre de museus retrobant gent que sempre és bo de retrobar. un altre dia passat entre el somni i la vigilia, i ara, a al tarda, s'acabarà tot. i demà, santornemhi que no ha estat res.


demà, el meu aniversari. felices vigílies.



| | Comentaris (36) | TrackBacks (0)
la vida passa mentre parles del temps
avui fa sol i il·lumina el meu somriure
avui fa sol i sembla primavera
el temps ens enganya

el sol ens fa pensar que els flors poden néixer a cada instant
però te n'adones que l'hivern arriba
que les botigues estan plenes de pares noels
i tot segueix el seu camí.

parlo de camins, de sols i estrelles
el meu leimotiv
per seguir endavant

mentre m'acarones esperant que passi el matí
un tallat em dius
i el diari

bon dia


| | Comentaris (3) | TrackBacks (0)