Archivos tot parlant del temps: Diciembre 2007

de bon matí i són les 12, em desperta el telèfon, xerra que xerres. quedem, tal dia tal hora. no apunto res, me n'oblidaré? seré capaç de recordar-ho. ves a saber, però em fa mandra agafar paper i llapis.
en fer fa estona que ha marxat, un cafè, vaig a fer un volt, i jo ronca que ronca els coixins no se' m desenganxen de la barbeta on hi regalima xuliva.

finalment obro els ulls i m'enlluerno. el dia s'aixeca brillant, semblant a un dia de primavera perdut al mes de desembre. no fa fred, vaig amb sostenidors a l'espera de posar-me alguna samarreta. Els sostenidors són roses, m'agraden.

començo a tenir fred, ja és hora que m'abrigui, obri la porta del carrer i vagi a fer una volta.

Molta gent ha aprofitat el pont, jo més. un dia descansant i dormint, un altre de museus retrobant gent que sempre és bo de retrobar. un altre dia passat entre el somni i la vigilia, i ara, a al tarda, s'acabarà tot. i demà, santornemhi que no ha estat res.


demà, el meu aniversari. felices vigílies.

la vida passa mentre parles del temps
avui fa sol i il·lumina el meu somriure
avui fa sol i sembla primavera
el temps ens enganya

el sol ens fa pensar que els flors poden néixer a cada instant
però te n'adones que l'hivern arriba
que les botigues estan plenes de pares noels
i tot segueix el seu camí.

parlo de camins, de sols i estrelles
el meu leimotiv
per seguir endavant

mentre m'acarones esperant que passi el matí
un tallat em dius
i el diari

bon dia