una explicació que ens salvés de tot.
potser només poemes (aconseguirem).
aquí en teniu, doncs: *(poemes de Paul Celan, traducció d'Andreu Vidal)

////////////////////

Estar, a l'ombra
de la llaga dins l'aire.

Per-ningú-i-no-res-estar.
Inconegut,
per a tu
només.

Amb tot allò que a dins hi té cabuda,
també sense llenguatge.

/////////////////////

Un estrèpit: la
veritat mateixa
compareix entre els homes,
enmig del
remolí de metàfores.

/////////////////////

Una vegada
el vaig sentir,
rentava el món,
sense ser vist, nits senceres,
real.

U i infinit,
destruït,
uir.

Llum fou. Salvació.