el paradís.
potser posseïr el temps,
tenir-lo entre les mans.
vols que t'expliqui un secret
-en veu baixa-?
(el temps no existeix),
tanmateix, em diràs,
som fets de temps.
la lògica no serveix, i això ho aprendràs d'aquí a un temps,
potser,
la lògica no serveix pel que és important de debò.
el paradís,
com deia,
és posseïr el temps,
ser temps,
no ser viscut pel temps,
el paradís,
sí,
és temps i pau.

polsim de diamants i arcs de sant martí.

//////

és ben cert que allà on va començar el temps
és al bell mig del mar
al bell mig del teu melic.

que el món és el mar
i que el mar és la terra
i que el cel és un no-res de reflexos.